El pub de lectura #14
Bon dia i bona hora,
per fi ha arribat el meu moment preferit de Nadal: quan s’acaben les celebracions i l’únic que queda són les restes de torrons i dolços nadalencs, que allargo fins on puc, sobretot, gràcies als generosos descomptes que fan molts súpers per treure’s de sobre els productes. L’única alegria que tinc en aquestes dates és això: el menjar. Poca cosa més a dir, sempre estic bastant apàtica en aquesta època de joia i alegria, així que la carta d’avui serà curteta i sosa. Comencem.
Coses que he llegit
Abans de començar amb la llista de llibres, volia comentar que no m’agraden les llistes del millor de l’any i miro de no fer-ne, però aquest any vaig voler fer una llista dels meus millors, però si vaig voler fer-ne una amb els que m’ha semblat que més desapercebuts han passat i que es mereixien una mica més d’atenció i de lectors. Els podeu veure en aquest enllaç:
Com a notícia important i rellevant, dir-vos que ja em vaig acabar la meva (re)lectura de Guerra i pau de Lev Tolstoi (Edicions de 1984) amb la magistral nova traducció al català de la Judit Díaz. Poques coses puc dir d’aquesta obra que no s’hagin dit ja, hi passa de tot i capta molt bé les emocions humanes.
Un dels llibres que em vaig agafar a la visita a Calonge poble de llibres, el darrer premi Proa: Les cendres a la piscina de la Laura Gost (Proa), una novel·la sobre una família on el patriarca passa d’un dia a l’altre de pagès a empresari constructor d’èxit i veiem com això, d’una manera o altra afecta a tot el seu entorn.
Un llibre breu i intens, que es guarda la traca pel final. Vaig descobrir l’autora gràcies als Petits Plaers i quan vaig que en sortia un altre, en aquest cas, Neu de tardor d’Irène Némirovsky (Viena)
Un àlbum il·lustrat sobre un dels personatges més icònics de les festes nadalenques el Pare Noel del Raymond Briggs (Blackie)
Una novel·la que és de les que més m’ha sorprès per l’originalitat en el plantejament: Agafar les regnes de Kathryn Scanlan (La Segona Perifèria)
Per trencar una mica amb la meva zona de confort, una mica de terror psicològic amb els Sacrificis d’estiu de Robert Mascaro (Les Males Herbes)
També, per variar una miqueta, un còmic juvenil molt interessant que pren com a punt de partida els atemptats a Utoya i Oslo, però just en els dies posteriors, per mostrar com uns adolescents viuen, cadascú a la seva manera, aquells fets: Trucada perduda de Nora Dåsnes (Meraki)
D’aquells llibres que fa temps que veus recomanats i no acabes d’agafar mai i quan t’hi poses, dius: com pot ser que no l’hagi llegit abans? Parlo de Carcoma de Layla Martínez (Amor de madre)
Un totxo que vaig devorar en pocs dies i una de les obres de l’autora que més desapercebuda passa Noche y día de Virginia Woolf (Trotalibros), per mi una obra ideal per iniciar-se en la Woolf o per descobrir una de les seves primeres obres si ja heu llegit les principals obres.
I per acabar, després de vibrar amb la Maria Antonieta de l’Zweig, estic posant remei a això de no haver llegit massa la seva no-ficció i vaig apostar pel Fouché: retrat d’un home polític d’Stefan Zweig (Quaderns Crema)
Coses que he vist
Poca cosa, però he vist tres pelis (feia molt que no tenia capacitat de veure pel·lis senceres i que m’agradessin)
Una pel·li bastant incòmode, de la qual tothom parlava i que veig que no ha agradat massa, tot i que a mi sí: Saltburn. He de reconèixer que l’anterior pel·li de la directora (Promising young woman) em va agradar molt més, però aquesta em va tenir enganxada al sofà tota l’estona.
Com no en vaig tenir prou amb històries incòmodes, vaig posar-me a Filmin El club del odio: un grup de senyores trumpistes i racistes que després d’una trobada, acaben agredint a unes noies com si fos un joc i el joc, se’ls hi acaba anant de les mans. Polèmica, incòmode i inquietant. Però bona.
I per acabar, una cosa més alegre i que t’omple el cor d’escalforeta: vaig anar a veure al cine The holdovers, la història d’un internat on durant les vacances de Nadal un professor, la cuinera i un alumne es veuen forçats a conviure mentre tothom està gaudint de les festes amb la seva família. Crec que feia temps que no reia i plorava tant amb una pel·li.
Coses que he escoltat
Com la majoria dels pòdcasts han fet vacances, he escoltat molta música, bé en realitat només he escoltat els Fetus, sobretot després de passar-m’ho com feia temps que no m’ho passava de bé en un concert. Són un grup que barreja el punk i el folk. En el seu darrer disc, recuperen històries i llegendes catalanes poc conegudes i en un altre, van recuperar cançons d’un del mite del folk català com és Jaume Arnella. En resum, és un grup amb esperit punk, però que té molt presents les seves arrels. Que et trinxa les orelles amb les guitarres mentre et recita un tros del Llibre de les meravelles de Ramon Llull. Us deixo unes quantes de les meves cançons preferides.
Coses que m’han semblat interessants
Suposo que el dia de Nadal vau veure un munt de gent parlant d’una tradició islandesa que consisteix a regalar-se llibres, doncs sento dir-vos que és una fake news com una catedral. En aquesta infografia feta per l’editorial mexicana Leetra, us explica què és en realitat.
Una imatge que no em canso de compartir: aquesta infografia feta pel Termcat on podeu veure els noms de les parts del llibre, especialment per no confondre la portada amb la coberta, perquè són dues coses diferents. Recordeu que la coberta és allò que veiem a primera vista i la portada queda a l’interior.
I fins aquí, us deixo que estareu jugant amb les joguines que us han dut els Reis. A reveure!