El pub de lectura #15
Bon dia des de Premià de Mar,
enmig del caos que tinc ara mateix al voltant de l'ordinador, amb tot de caixes, electrodomèstics i coses diverses noves de trinca. Efectivament, vaig tard amb l'entrega del butlletí de la segona quinzena de mes, però suposo que pel que us he dit abans entendreu el perquè: marxo de casa i estic en plena mudança, per tant, i fins a nou avís, estaré de vacances en això d'enviar-vos cartes durant unes setmanes.
Crec que poques vegades he estat tan agraïda de ser usuària de biblioteca com ara que estic de mudança: tot i que tinc una quantitat generosa de llibres, com la gran majoria són de biblioteques, això fa que no siguin tants. També ha sigut un moment de fer “neteja” i he regalat molts que no m’hi cabien a amics, coneguts i saludats. Altres, els he donat. I he pensat que és un bon lloc i un bon moment per recordar que si feu el mateix, no porteu mai baix cap concepte els llibres a la biblioteca. I encara menys, els abandoneu a la porta. Regaleu-los als amics, busqueu botigues de segona mà, deixeu-los en punts d’intercanvi o, si estan molt destrossats, al contenidor blau, que servirà per fer pasta de paper per fer les novetats que acabaran a la vostra pila de pendents.
En fi, estic contenta d’haver trobat un pis (molt petit on hauré de fer equilibris per entrar tots els meus llibres), però pel qual pagaré un preu just (és de protecció oficial) i sobretot, que em permetrà quedar-me al meu poble i al meu barri. No sabeu com de feliç em fa això últim. Bé, no m’enrotllo més. Avui anirem per feina i us duré poca xixa, però de qualiteé. Comencem.
Coses que he llegit
Si voleu llegir la ressenya de cada llibre, només cal que cliqueu a sobre del títol i us enviarà a la que vaig escriure a Instagram.
Tres àlbums il·lustrats: dos de coneixements ben diferents entre ells Els pops tenen zero ossos d’Anne Richardson (un llibre ple de curiositats científiques a partir de moltes xifres concretes) i Paisatges literaris de Núria Solsona (un àlbum més per a adolescents / adults, on ens presenta visual i textualment escenaris dels grans clàssics de la literatura per tot el món), tots dos editats per Zahorí Books.
I el tercer, una novetat que em va fer molta il·lusió: Un viatge perillós de Tove Jansson (Blackie), una història situada al meravellós univers dels Mumin.
La novel·la Lliçons d’Ian McEwan (Anagrama): crec que és un dels millors novel·listes del món, però les darreres obres no m’havien agradat massa. En canvi, aquesta és una de les millors coses que ha escrit. Enganxada fins l’última frase. També, una cosa absolutament diferent: La conillera de Tess Gunty (Edicions de 1984), una novel·la molt punk, atrevida i original.
El còmic Dona, vida, llibertat coordinat per Marjane Satrapi (Finestres): una obra col·laborativa entre diversos autors i il·lustradors que explica la situació de les dones a l’Iran.
Dos assajos: La veritat literària de Teresa Pàmies de Montserrat Bacardí (Eumo), la vida i l’obra d’una gran escriptora, poc reivindicada. La veritat és que m’ha agradat molt i tinc moltes ganes de llegir la seva obra. I el segon, Els hereus: un retrat proper de la fractura racial a Sud-àfrica d’Eve Fairbanks (Periscopi), sobre el postapartheid.
I dos llibres amb relats breus: Un matí del terratinent de Lev Tolstoi (Cal Carré), un dels meus escriptors preferits russos, posant-se anticapitalista. I després, Retorn a Haifa de Hassan Kanafani (Club editor): un relat colpidor sobre una parella que retorna a la seva casa a Palestina, després d’haver hagut de marxar precipitadament.
Coses que he vist
Em va venir molt de gust tornar a veure Porca Misèria, ara que farà vint anys de l’estrena. Si ja em va agradar en el seu moment, ara encara m’agrada més. Que ve aguanta el pas dels anys. Quin repartiment. Quin goig sentir música en català com banda sonora. Que bé veure actors amb diferents variants dialectals del català. Que bé tota ella. Si no l’heu vist o voleu tornar a veure-la, feu-ho, no us en penedireu.
La minisèrie Cristóbal Balenciaga: a veure, d’entrada el tema no m’interessava gens PERÒ, la protagonitza un dels meus actors preferits, Alberto San Juan. I la veritat és que està molt bé, només pel desplegament de vestuari i per veure a San Juan interpretant diàlegs en francès i en basc, ja val la pena.
Vaig anar al cine a veure Fallen leaves, perquè n’havia vist bones crítiques. I quina meravella, una pel·li curta, amb moltes pauses, però un preciós homenatge a la gent que no sabem lligar (m’incloc en aquest col·lectiu).
I per últim i vista a Filmin: The road dance. Una història que sembla la típica pel·li d’època i amb la Primera Guerra Mundial a tocar, i a més, situada a Escòcia i de sobte, patapam, fa un gir inesperat i acaba sent un drama de primer ordre.
Coses que he escoltat
Mentre us escric això, estic escoltant el darrer programa de L’Arrabassada, on parlen sobre política i futbol (segurament, l’únic que m’interessa del futbol és això) amb tot un expert en el tema: en Carles Vinyas.
De música, he tornat als meus orígens i des que Zoo va dir que plegava, he tornat a un dels meus grups valencians preferits Orxata sound system: música electrònica i molta consciència social. Només els trobareu a Youtube. Que torni Orxata!
Coses que he fet
Mudança, mudança i més mudança. Però entremig, vaig poder anar a fer la meva secció al Tot és comèdia de la SER Catalunya a fer la meva secció mensual. La podeu escoltar aquí: https://cadenaser.com/cataluna/2024/01/21/la-biblioteca-popular-amb-marta-cava-sercat/
I fins aquí, m’acomiado fins (espero) que no massa tard. El mes vinent farà ja un any (!!!!) que us envio cartes de manera més o menys regular. Vull preparar una sorpresa. Espero tenir temps. Si trigo molt, segurament és perquè estaré sepultada entre caixes, llibres i muntatges, però la tindreu.
A reveure!