El pub de lectura #36

Bon dia i bona hora des de Premià de Mar, en un butlletí que pensava que enviaria pocs dies abans de Sant Jordi, però al final he decidit que ho faria pocs dies després. Per què? Per dos motius essencials: el primer, que per primer any, he acabat saturadíssima de tantes recomanacions de Sant Jordi. És dolent recomanar? No, però no pot ser que ho concentrem tot en dos períodes de l’any (que això ja és una cosa d'indústria editorial, que els que hi estem a baix, poc podem fer) i tot siguin novetats, novetats i novetats. I sí, no tothom recomana novetats, però jo em plantejo si aquesta allau massiu de títols recomanats d’1 al 22 d’abril és més contraproduent que efectiu. No sé si m’explico. Potser no tinc raó. És igual, deixe’m-ho estar que amb la brasa que foto cada dia amb els llibres, potser no soc la persona més indicada per criticar aquest tema.

L’altre gran motiu és haver llegit aquesta entrevista excel·lent a una de les editores més llestes que tenim a casa nostra, la Laura Huerga. Que parlar clar, d’una manera entenedora i que obre debats interessantíssims que hauríem de començar a tenir. Sí, Sant Jordi és el “millor dia de l’any”, però tenim moltíssimes coses a parlar, debatre i, sobretot a canviar.

PS: Vaig escriure això abans del dia D i rellegint-ho després del dia D, pensava que ho hauria de canviar, però he decidit que no, que així es queda.

Coses que he llegit

Nooooo més recomanacions no! Bé, podeu aprofitar per fer llista de desitjos o bé, anar-los a demanar a la biblioteca:

• Narrativa per a adults: els relats no són el meu gènere predilecte, però puc dir que he gaudit de tots i cada un dels que apareixen a l’altre 50% del premi Documenta d’enguany Un gat negre al jardí d’Irene Zurrón (L’Altra); l’últim llibre que ens faltava tenir en català d’un dels meus autors predilectes Balada de Holt de Kent Haruf (Periscopi); el darrer Petit Plaer publicat i que passa directe al top10 dels meus Petits preferits Un mes al camp de J.L. Carr (Viena); la bella i delicada reflexió sobre la família i la maternitat Els éssers estimats de Berta Dávila (Les Hores); una de le sobres referents de la literatura italiana La història d’Elsa Morante (Quaderns Crema).

• A nivell de no-ficció dues perles úniques: la primera, l’excel·lentíssima Notícia de la poesia catalana d’Enric Casasses (Empúries), quina manera més magnífica de parlar de poesia i, sobretot, acostar-lo al poble ras, perquè com bé defensa l’autor, la poesia no és només d’uns quants, és per a tothom, com ho era fa segles. I d’altra banda, El meu país estimat: cròniques d’un país perdut de Ielena Kostiutxenko (Segona perifèria), els relats personals i periodístics d’una de les periodistes russes que va patir en pròpia pell el règim dictatorial de Putin.

• El còmic que interpreta d’una manera lliure un dels clàssics de la Virginia Woolf: Orlando de Delphine Panique (La Topera). M’agrada aquesta cosa, no només d’interpretar lliurement un clàssic per demostrar que no són obres de museu que han de ser tractats d’una manera sacrosanta, sinó que s’hi pot jugar i reinterpretar i fer-hi mil coses. En aquest cas, des d’una vessant força punk.

• I per acabar, dues obres juvenils de dos segells que estan picant molta pedra per portar bones obres juvenils en català (i que, per tant, hauríem de ser al seu costat, que són coses que no cal ni dir-les, però vist el panorama, ho haurem de dir més sovint): l’obra que segueix un grup de joves que, a proposta d’una professora, en comptes d’aprendre ortografia els hi cedeix una hora perquè es trobin sols i sense adults i puguin parlar lliurement Refugia’m de Jacqueline Woodson (Sembra) i Una serp cau a la terra de Darcie Little Badger (Indòmita), una novel·la a dues veus entre una jove que viu a la terra i una persona-animal, que hauran de vèncer les amenaces que pateixen les persones-animals.

Coses que he vist

Notareu que he tingut uns dies festa perquè he trobat el gust per tornar a mirar coses (i no només llegir-les). Mentre tots aprofitàveu les vacances per voltar pel món, jo he freqüentat un lloc que (per desgràcia meva) puc freqüentar poc: el sofà de casa.

• The pitt (Max)

  Tot i que la vaig començar fa temps i allà es va quedar, veure’n a molta gent parlar m’ha fet venir ganes de seguir-la veient. Soc aprensiva i hipocondríaca i les sèries de metges em fan patir, però el senyor Noah Wyle (ai, aquell jovenet d’Urgencias!!) ho fa tot molt bé. M’agrada perquè es veu tot el que implica un torn de treball. I sobretot, perquè com a treballadora d’un servei públic (afortundament, cap vida depèn de mi) he vist taaaaantes coses en comú, que m’he sentit interpel·lada.

  

• Carrère: l’écrivent et l’assasin (Filmin)

  Documental brevíssim sobre la història de la publicació de l’obra magna de Emmanuel Carrère L’adversari (Anagrama). L’autor i col·legues del gremi, però també periodistes i juristes, parlen de tot el que va implicar l’escriptura i la publicació d’aquesta obra. Una altra cosa no, però els francesos saben parlar de llibres.

  

• Parthenope (Filmin)

  Ah, estimat Paolo Sorrentino. Com t’estimo i com t’odio. Fas unes pel·lis precioses, tot i que a vegades els hi falta una mica de xixa (i una mica de personatges femenins més ben desenvolupats). En general, m’ha agradat. Especialment, la part inicial i la final. Odiat per molts i estimat per d’altres, jo al final penso que Sorrentino és el què la poesia és a la literatura: tot sovint, un producte bellíssim que no has acabat d’entendre, però et flipa igual.

  

  Coses que he escoltat

• M’he reenganxat a escoltar a El petit de cal Eril i just quan ha anunciat que traurà nou disc. Aquí teniu una llista amb les meves cançons preferides:

• El programa de Ciutat Maragda des de la fira de Bolonya, dedicada a la literatura infantil i juvenil

Coses que m’han fet gràcia

Coses que he fet

Vaig anar a fer la meva secció al Tot és comèdia de la SER Catalunya i després de tres anys em vaig atrevir a parlar d’àlbum il·lustrat. I m’ho vaig passar pipa. Per què no ho havia fet abans?! Em feia por que una cosa tan visual no quedés bé per la ràdio, però va quedar molt bé i vaig impressionar als presentadors. Prometo que ho faré més sovint!