Estimat diari: la meva primera newsletter #1
No sé perquè m'he fet això, però ho he fet i ara tirem endavant amb tot
Bon dia des de Premià de Mar, des d’on escriuré tots aquests butlletins, si és que no he de marxar d’aquesta ciutat perquè els preus abusius dels lloguers no em permeten viure més aquí i perquè l’ajuntament permet la construcció d’habitatge privat en comptes de fer-ne de públic. Però no parlem de coses tristes. Dies moguts a Premià: aquesta cap de setmana ha començat la Festa Major d’Hivern, això vol dir que al més pur estil Dickens, però en format premianenc, ens han visitat els Penjaculpes, els esperits de les antigues fàbriques de Premià, que un cop desperts, ens porten al teatre i dediquen uns quants versos a criticar a l’ajuntament, polítics i poble. És maco. També és maco perquè com és festa major, tenim un dia festiu local que molta gent de Catalunya no té i això vol dir que mentre vosaltres treballeu jo estaré al llit, desperta en la meva hora habitual, però encara al llit.
Això és una versió beta, en fase de proves o un programa pilot (com fan a la tele). És un butlletí ràpid, perquè feu un tastet, en agraïment a què us hàgiu subscrit a cegues, sense saber com serà això. Recordeu que us podeu donar de baixa quan vulgueu. No m’interessa tenir milers de persones seguint-me, sinó que la que em segueix, estigui satisfeta.
De tant en tant, us aniré enviant les coses què he vist, llegit, escoltat o fet. Mínim un cop al mes i màxim tres. No voldria ser pesada. Hi haurà molts llibres sí, però també altres coses com sèries, pelis, músic, tuits o vídeos. Un poti-poti de coses que m’obsessionen i vull compartir, perquè els meus amics i amigues deuen estar fins als nassos de veure’m recomanar. Prou de preàmbuls. Comencem *es posa els auriculars i es gira cap al micròfon* Ah no, espera, que no soc en Carles Porta i això no és Crims.
Coses que he llegit
Per adults
L’abadia de Northanger / Jane Austen (Viena Edicions)
M’agrada molt Jane Austen. Quina sorpresa, eh? No us l’esperàveu, aquesta. Era l’última novel·la que em quedava pendent de llegir de l’autora i m’ha encantat. És la tradicional història d’amor marca Austen + el costumisme habitual + una paròdia d’una noia obsessionada per les novel·les gòtiques. És tendra, divertida i una bona manera d’iniciar-se a l’obra de la Jane (li dic pel seu nom de pila, perquè ja és com si fos la meva amiga).
Triomfador / Joan Jordi Miralles (Les Males Herbes)
Canvi total de registre. Aquest llibre me'l va recomanar el meu llibreter, en Xavi del VaporVell de Premià de Mar (una de les poques persones de qui em fio al 100% de les recomanacions que em fa). Basat en fet reals, però no en la vida de l'autor, aquest llibre ens parla d'un xaval que entra a la Masia del Barça als anys 90, com a jugador de bàsquet, i es troba un ambient viciat i controlat per alguns dels que es preparen per al futbol, un lloc caòtic i sense disciplina on manen els més forts (els del futbol). És dur, hi ha moments cruels, però val la pena llegir. Ideal per un club de lectura. No patiu si no us agrada llegir sobre esports: no té importància en aquesta història.
Per infants i joves
Tinc entre mans un parell de novetats juvenils i infantils que sortiran al proper butlletí, us ho prometo. Deixeu-me que els acabi, els paeixi i els ressenyi. Tindreu LiJ, també, òbviament! Però deixeu-me que vagi agafant el ritme de lectures i de fer aquesta cosa nova que estic fent.
Coses que he vist
A veure, dues sèries que em ve molt de gust recomanar:
This is England ‘86, ‘88, ‘90 (Filmin)
Val, és el segon cop que la miro. Però és que em va flipar i és curteta. A veure us explico, hi ha la pel·li de This is England, estrenada fa deu mil anys i que ara per ara, no trobareu en cap plataforma. I es veu que més tard, van fer tres minisèries (de 4, 3 i 4 capítols) on segueixen la vida dels personatges de la pel·li. És un autèntic drama working class, però està molt ben feta i li agafes carinyo als personatges. Estic absolutament obsessionada amb els looks dels personatges de la Lol i la Trev: càrdigans, petos texans i polos Fred Perry.
Una altra minisèrie britànica curteta i dramàtica que és una passada. La protagonista és una dona ja gran, que s’està fent càrrec del seu net, ja que la seva filla se suïcida per culpa de moltes coses, però sobretot, per la relació tempestuosa que manté amb la seva parella. Després de la seva mort, la Cat fa l’impossible per mantenir allunyat al nen del seu pare violent, en Tommy Lee Royce. Després d’una pausa de molts anys, han estrenat la tercera i l’última temporada. L’escena final de la Cat amb el Tommy és absolutament magistral. La Sarah Lancanshire és una bèstia parda i en James Norton fa temps que el segueixo i m’ha costat molt veure’l de psicòpata perquè l’adoro massa. I a favor de veure a actrius veteranes fent aquests papers. Us l’he explicat fatal, però val molt la pena.
Coses que he escoltat
M’ha tornat a donar fort per escoltar Els Pets, un grup que vinculo principalment a la meva adolescència. Tenen cançons tristes, cançons molt tristes però també cançons alegres, cançons boniques, cançons per quan et fas gran, però encara ets sent jove i cançons per ballar de festa.
I al gimnàs, el meu tema preferit de la setmana per motivar-me ha estat Al amanecer de Los Fresones Rebeldes (abans que us ho pregunteu, és un tema del 1997). M’agrada aquesta cançó perquè va pel gimnàs, per cantar a ple pulmó mentre condueixes o per donar-ho tot en una festa.
Coses que m’han fet riure
Em costa recomanar coses d’humor perquè sé que és un tema molt subjectiu i el que fa riure a un no fa riure a un altre PERÒ avui he vist aquest tuit d’en Magí Garcia (l’usuari conegut com a @Modgi) i he pensat que val la pena, si us agrada el tema, l’especial d’stand-up que va autoproduïr-se i que es pot comprar per 7€: Mític. Support your local comedian.
Amb relació a això de l’humor, si us agrada el tema, us recomano l’assaig La risa caníbal d’Andrés Barba (Alpha Decay), és curt i poc dens i reflexiona sobre diferents aspectes sobre això de fer riure. El capítol sobre com van intentar “robar” el sentit de l’humor després de l’atemptat de l’11S, no només sobre els fets que van succeir sinó també com semblava que no es pogués riure d’absolutament res fins a nou avís. Podem estar de dol i riure? Aquests són els deures per d’aquí quinze dies, vull una redacció de 1500 paraules en Arial 12 i interlineÉS BROMA.
Coses que he fet
Estic fent una secció a programa Tot és comèdia de la SER Catalunya. És molt guai sortir dels marges de Twitter i anar a un mitjà amb cara i ulls a recomanar llibres. No sé si algú s’escolta la secció, però jo en el fons m’ho passo bé, tot i que em dona força feina. Us deixo les dues darreres que he fet, sobre històries d’amor sense sucre: per adults i per infants i joves.
Fins aquí la primera newsletter. Espero que no us hagi atabalat massa i que m'estigueu odiant perquè ara voleu veure / llegir / escoltar tot el que us he recomanat. Aquest és l'objectiu de la meva vida: que m'odieu.
Us espero a la següent, que no sé quan serà, però espero que sigui millor que aquesta.